Avui la biodiversitat del nostre planeta és un factor amenaçat com mai abans per múltiples factors humans i que demana mesures urgents de protecció i conservació: la desforestació, el canvi climàtic, la fragmentació d’espais naturals... fan desaparèixer centenars d’espècies desconegudes cada any arreu del planeta.
Oblidem sovint, però, que no només s’ha de valorar i protegir la biodiversitat en els àmbits verd (els boscos) o blau (el mar i oceans) sinó també en el nostre entorn gris: la ciutat. Fa ben poc que alguns ecòlegs han començat a mirar-se les ciutats com a veritables ecosistemes i com a ciutadans de la gran urb, ens hauríem d’aturar més sovint a fer un cop d’ull al nostre voltant.
Una gran quantitat d’éssers vius comparteixen l’espai urbà amb nosaltres les persones. Molts d’ells hi tenien el seu espai abans que hi fóssim nosaltres i han sabut adaptar-se a les peculiaritats de l’entorn urbà fins a establir-s’hi definitivament. D’altres han anat conquerint espai poc a poc a mesura que la ciutat creixia i s’hi adaptaven. O han arribat de mà dels humans, de manera voluntària o involuntària. I d’altres són nouvinguts, i encara està per veure quin espai agafaran i de quina manera hi conviuran amb la resta.
Sobre tots aquests animals i la seva relació amb el nostre entorn, cal analitzar amb cura cada cas per mirar de fomentar una ciutat rica en biodiversitat. La biodiversitat es basa en un fràgil equilibri i com ja hem dit, també a les ciutats té un important però sovint poc apreciat valor ecològic.
Hi ha alguns casos que ens serveixen d’exemples de com és de difícil valorar i comprendre per part de les persones la biodiversitat urbana. Els coloms habiten les ciutats des de fa molt temps: els hem de considerar una plaga a la ciutat? Com valorarem i trobarem els espais necessaris per a la reintroducció d’espècies depredadores, com el falcó, necessàries per controlar-ne la població? I els porcs senglars que s’han multiplicat els darrers anys i cada cop més descendeixen de Collserola fins a les fronteres de la ciutat? Quins mètodes podem fer servir per controlar la seva població si es que s’ha de controlar?
Un altre cas difícil és la presència de les cotorretes de pit gris (conegudes com cotorres argentines). De fa alguns anys és cada cop més freqüent veure a les palmeres de parcs i carrers de Barcelona les sorolloses cotorres de color verd brillant. La seva població ha patit un creixement explosiu els darrers anys per la manca de depredadors i capacitat per adaptar-se al nostre clima. Bona part dels ciutadans entenen que la seva presència és positiva i enriqueix la biodiversitat d’ocells a la ciutat però el cert és que suposen una amenaça per altres espècies.
Una gran quantitat d’éssers vius comparteixen l’espai urbà amb nosaltres les persones. Molts d’ells hi tenien el seu espai abans que hi fóssim nosaltres i han sabut adaptar-se a les peculiaritats de l’entorn urbà fins a establir-s’hi definitivament. D’altres han anat conquerint espai poc a poc a mesura que la ciutat creixia i s’hi adaptaven. O han arribat de mà dels humans, de manera voluntària o involuntària. I d’altres són nouvinguts, i encara està per veure quin espai agafaran i de quina manera hi conviuran amb la resta.
Sobre tots aquests animals i la seva relació amb el nostre entorn, cal analitzar amb cura cada cas per mirar de fomentar una ciutat rica en biodiversitat. La biodiversitat es basa en un fràgil equilibri i com ja hem dit, també a les ciutats té un important però sovint poc apreciat valor ecològic.
Hi ha alguns casos que ens serveixen d’exemples de com és de difícil valorar i comprendre per part de les persones la biodiversitat urbana. Els coloms habiten les ciutats des de fa molt temps: els hem de considerar una plaga a la ciutat? Com valorarem i trobarem els espais necessaris per a la reintroducció d’espècies depredadores, com el falcó, necessàries per controlar-ne la població? I els porcs senglars que s’han multiplicat els darrers anys i cada cop més descendeixen de Collserola fins a les fronteres de la ciutat? Quins mètodes podem fer servir per controlar la seva població si es que s’ha de controlar?
Un altre cas difícil és la presència de les cotorretes de pit gris (conegudes com cotorres argentines). De fa alguns anys és cada cop més freqüent veure a les palmeres de parcs i carrers de Barcelona les sorolloses cotorres de color verd brillant. La seva població ha patit un creixement explosiu els darrers anys per la manca de depredadors i capacitat per adaptar-se al nostre clima. Bona part dels ciutadans entenen que la seva presència és positiva i enriqueix la biodiversitat d’ocells a la ciutat però el cert és que suposen una amenaça per altres espècies.
I un quart exemple: no som conscients de la nostra responsabilitat en la progressiva desaparició de les colònies de rat-penats a la ciutat. Sovint vist com a animals indesitjables, els seus nius moltes vegades s’han eliminat i cada cop els costa més trobar llocs on reproduir-se. Encara és hora que comprenguem el terrible problema que suposaria per a la ciutat la seva desaparició, en quant a la xifra de mosquits que un rat-penat menja al llarg de la seva vida.
En quant als animals de companyia, tothom els valora, en quant ens aporten indubtables beneficis personals, afectius i socials. Però malauradament encara hi ha mancances evidents en la comprensió dels principis de responsabilitat, convivència i civisme que comporta tenir un animal a casa. De sobres és conegut el problema causat per l’abandonament d’animals: patiment, salut pública, necessitat d’equipaments, sacrificis… a causa de la irresponsabilitat d’adquirir un animal sense ser conscient de les obligacions que això implica.
Com animals de companyia normalment es consideren gats i gossos. Però també hauríem de comptar-hi els hàmsters, conills, canaris… i altres cada cop més habituals a les llars. D’aquesta definició hauríem d’excloure els animals exòtics (rèptils, aranyes, tortugues…) especialment quan són espècies de fora de la península i procedents d’ambients salvatges. Sovint es tenen més en resposta a una moda que a una necessitat de relació afectiva amb un ésser viu.
Especialment problemàtics resulten els problemes causats per la irresponsabilitat en la tinença d’aquest tipus d’animals. En aquest cas, el seu abandonament o alliberament indiscriminat en el medi natural (parcs, estanys, rieres…) acostuma a acabar amb la mort de l’animal, però de vegades s’hi afegeix el problema de que algunes d’aquestes espècies s’adapten al nostre medi natural.
En quant als animals de companyia, tothom els valora, en quant ens aporten indubtables beneficis personals, afectius i socials. Però malauradament encara hi ha mancances evidents en la comprensió dels principis de responsabilitat, convivència i civisme que comporta tenir un animal a casa. De sobres és conegut el problema causat per l’abandonament d’animals: patiment, salut pública, necessitat d’equipaments, sacrificis… a causa de la irresponsabilitat d’adquirir un animal sense ser conscient de les obligacions que això implica.
Com animals de companyia normalment es consideren gats i gossos. Però també hauríem de comptar-hi els hàmsters, conills, canaris… i altres cada cop més habituals a les llars. D’aquesta definició hauríem d’excloure els animals exòtics (rèptils, aranyes, tortugues…) especialment quan són espècies de fora de la península i procedents d’ambients salvatges. Sovint es tenen més en resposta a una moda que a una necessitat de relació afectiva amb un ésser viu.
Especialment problemàtics resulten els problemes causats per la irresponsabilitat en la tinença d’aquest tipus d’animals. En aquest cas, el seu abandonament o alliberament indiscriminat en el medi natural (parcs, estanys, rieres…) acostuma a acabar amb la mort de l’animal, però de vegades s’hi afegeix el problema de que algunes d’aquestes espècies s’adapten al nostre medi natural.
I s’hi adapten tan bé que acaben per ser una greu amenaça per les espècies autòctones que es veuen desplaçades en perdre el seu hàbitat o haver de competir per l’aliment. És el cas de la tortuga de florida o el cranc americà. Cal recordar que les dues principals causes d’extinció d’espècies al món són en primer lloc la desaparició d’hàbitats (la desforestació, per exemple) i en segon lloc les espècies introduïdes pels humans.
En quant a aquests animals, un altre aspecte és la seva condició legal. Moltes espècies exòtiques són espècies en perill d’extinció i objecte del tràfic il·legal. Convenis internacionals regulen el tràfic d’aquestes espècies i cal assegurar-se de no adquirir animals en perill o amenaçades d’extinció.
És complicat, com en qualsevol altre ecosistema, concebre la complexitat de relacions que existeix en la biodiversitat urbana. Però en aquest cas potser ho empitjora la miopia que patim els ésser urbans, que ens dificulta valorar correctament les relacions mútues que ens uneixen amb els animals que ens envolten.
En quant a aquests animals, un altre aspecte és la seva condició legal. Moltes espècies exòtiques són espècies en perill d’extinció i objecte del tràfic il·legal. Convenis internacionals regulen el tràfic d’aquestes espècies i cal assegurar-se de no adquirir animals en perill o amenaçades d’extinció.
És complicat, com en qualsevol altre ecosistema, concebre la complexitat de relacions que existeix en la biodiversitat urbana. Però en aquest cas potser ho empitjora la miopia que patim els ésser urbans, que ens dificulta valorar correctament les relacions mútues que ens uneixen amb els animals que ens envolten.
Alfons López Carrete
Publicat a La Veu de Carrer nº 115 (http://www.favb.cat/pdfs/carrer_115/carrer115.pdf)