Ja hi som amb el nou PMGRM, amb la intenció de redactar un document que marqui les línies de treball 2009-2016, cosa prou difícil tenint en compte com els documents de programació són necessaris, però sabent que amb el temps es tornen obsolets i la realitat s'imposa de manera implacable (veure entrada anterior).
La nova revisió hauria de ser sense dubte amb coneixement dels errors anteriors i amb voluntat d'assolir màxims de excel·lència ambiental. Sobretot tenint en compte el que ens marca el Progremic, objectius de bon principi descrits com inassolibles per bona part del consell de redacció.
Les meva aportació, en el sector tècnic o de noves tecnologies serà discret. Bàsicament coincideixo amb la resta de membres en apostar per tecnologies ja experimentades, ben orientades al residu existent (TMB, TBM) i compatibles amb la necessària millora de la recollida selectiva. Una altra cosa és definir sota quins criteris pot ser acceptable l'ús de combustibles derivats de residus (CDR) o combustibles sòlids recuperats (CSR). Si s'han de plantejar aquestes opcions els requeriments de qualitat i emissions han de ser màxims. Si és que realment arribem a considerar-ho socialment i ambientalment acceptable.
Si en el primer PMGRM van fallar dissenyant instal·lacions preparades per seleccions de FORM excel·lent (el que va portar els Ecoparcs al col·lapse davant una qualitat pèsima) no ens podem permetre fallar per l'altre extrem: amb el pesimisme, dissenyar un model incapaç de treure profit de les deixalles separades pels ciutadans. Més enllà, i ja que no podem influir en els models de gestió municipals, necessitem instal·lacions que retroalimentin el sistema, recolzant les bones pràctiques i esforços municipals i penalitzant els ajuntaments poc valents. Recordem que la llei de residus, recentment modificada, ja té 15 anys!
Cal evitar que, neixi un PMGRM que mati la recollida selectiva com a centre del sistema. "Tenim un sostre", "tendència assimptòtica", "el ciutadà mostra cansament", "model esgotat"... són frases que es van deixant caure i que tenen el perill que finalment ens ho creiem i caiguem en la te[cn]ocracia dels residus. De cap manera la recollida selectiva ha arribat al seu màxim, potser el que hem d'esprémer és la nostra imaginació.
Tenint en compte els encara escasos mitjans posats a l'abast del ciutadà, no estic segur si som realment capaços d'imaginar la potencialitat del sistema, si ens ho creiem, es clar.
Juliol de 2008