La segona vida de la cimentera de Montcada

La crema de productes derivats de residus als forns de la planta cimentera topa amb l’oposició dels veïns de Montcada i Reixac.

Article publicat a La Veu del Carrer 120 de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.




Arribar a Montcada és trobar-se amb aquell municipi que, en la memòria, sembla marcat des de sempre per les infraestructures, segurament per la seva ubicació a la sortida natural de Barcelona cap al nord, seguint el Besòs. A Montcada hi va haver la ja clausurada incineradora de residus, encara avui dues autopistes i múltiples vies de tren pendents de soterrar trossegen els barris, i presidint el paisatge el turó de Montcada mutilat per l’extracció minera i la imponent planta cimentera.

El poble i la planta cimentera Lafarge (també coneguda per l’antic nom, Asland) conviuen des de fa 94 anys. Però l’existència d’una planta d’aquestes característiques a tocar d’un nucli urbà és cada dia més qüestionable. Els veïns del proper barri de Can Sant Joan a escassos 100 m de la planta denuncien com de vegades s’aixequen amb una fina capa de pols de ciment que cobreix teulades i cotxes. Els veïns desconfien cada dia més de la planta cimentera i pateixen pe la seva salut. Han hagut d’acostumar-se a sentir parlar d’informes sobre mesures d’òxids de nitrogen, metalls pesants, dioxines...

Per la cimentera, entrar al segle XXI vol dir substituir part del combustible tradicional (coc de petroli) per biomassa, en aquest cas, materials com ara fangs residuals de depuradores, restes de processament del cafè, farines càrniques no aptes per a l’alimentació... Tècnicament se’n diu valorització energètica i suposa reduir la factura de CO2 que s’emet amb el consum de petroli,
ja que la crema de biomassa es considera un recurs renovable. Actualment, el nou govern de la Generalitat ha donat llum verda també a la crema a partir de 2012 de combustibles derivats de residus municipals. Allò que va al contenidor gris, allò tan barrejat que les plantes de reciclatge no poden aprofitar, trossets de paper, plàstic, roba, menjar... tots aquests residus tenen un valor energètic (i econòmic) fàcilment aprofitable en qualsevol instal·lació que tingui un forn. Per a uns, és aprofitar recursos que d’altra manera es malbaratarien: aquests residus s’abocarien sense ser aprofitats. Per als altres, ens trobem davant noves incineradores encobertes.

La incineradora metropolitana (Sant Adrià) ja crema residus, però per ara no és previst construir-ne de noves i el volum de residus que generem és un problema difícil d’amagar sota la catifa, per molt llunyans que es construeixin els abocadors. I tot ajuda. La crisi econòmica, especialment dura al sector de la construcció pot jugar un paper important en aquesta “reconversió”. L’activitat a les plantes cimenteres s’ha reduït i és segur que els ingressos econòmics per la crema de residus són benvinguts. Els informes de la Generalitat diuen que les proves pilot no han trobat nivells significatius de contaminants si es compara amb la crema habitual de petroli. De fet cremar residus a cimenteres és una pràctica que ja es fa a alguns indrets d’Europa i a altres ciutats espanyoles.

Però les cimenteres no es van pensar per cremar residus. Els veïns es pregunten si, tot i les promeses d’inversions milionàries en millores dels filtres, compten com a mínim amb els mateixos nivells de seguretat que hauria de tenir una planta incineradora de residus. La preocupació per la salut és el que ha fet sortir els veïns a protestar. La falta de debat i molta desconfiança entre els actors, amb un ajuntament sense un posicionament clar davant la situació i no sempre al costat dels veïns, no hi ajuden. Les excuses sobre quina administració té les competències sobre les diferents autoritzacions necessàries només enrareixen més el debat.

És necessari arribar a l’enfrontament de postures entre treballadors i veïns? Treballadors que es manifesten en defensa dels seus llocs de treball i veïns organitzats en una plataforma en defensa de la seva salut. Segurament la pregunta a respondre no és només si la planta ha de cremar petroli, biomassa o residus. De fet la junta de tots els portaveus polítics de l’Ajuntament ha acordat iniciar els tràmits per traslladar la cimentera. La qüestió ara, doncs, és si la planta cimentera ha de seguir existint al municipi.

La imatge que acompanya l'article és de Dani Codina.